El Albaicín
El màxim
moment d'esplendor de l'Albaicín va ser en els últims anys del
domini nazarí, una població de més de quaranta mil habitants i
trenta mesquites.
Els carrers eren molt estrets i les cases petites i netes, a més de comptar amb nombrosos aljubs, alguns dels quals han arribat als nostres dies.
Els carrers eren molt estrets i les cases petites i netes, a més de comptar amb nombrosos aljubs, alguns dels quals han arribat als nostres dies.
Les constants revoltes, van obligar als monarques a expulsar del Regne als que practicaven la religió musulmana. Les mesquites van ser demolides i sobre els mateixos emplaçaments es van aixecar les nombroses esglésies que avui el poblen.
Els moriscos van deixar les seves
cases, el que va ser aprofitat pels cristians rics de la ciutat baixa
per edificar sumptuosos carmenes.
Aquest és un barri per relaxar-se, per recórrer totes les seves carrerons i descobrir coses que no vénen en cap guia.
Cap visita a l'Albaicín pot ser completa sense admirar la panoràmica del barri des de l'Alhambra; per alguna cosa els reis granadins van construir el seu palau allà dalt.
El Albaicín és un barri per viure l'ambient de bars de tapes i terrasses. I com a punt i seguit, aquí no hi ha final, contemplar una posta de sol sobre l'Alhambra, en el precís moment en què es tenyeix de vermell.
Aquest és un barri per relaxar-se, per recórrer totes les seves carrerons i descobrir coses que no vénen en cap guia.
Cap visita a l'Albaicín pot ser completa sense admirar la panoràmica del barri des de l'Alhambra; per alguna cosa els reis granadins van construir el seu palau allà dalt.
El Albaicín és un barri per viure l'ambient de bars de tapes i terrasses. I com a punt i seguit, aquí no hi ha final, contemplar una posta de sol sobre l'Alhambra, en el precís moment en què es tenyeix de vermell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada