CARTUJA
La cartuja de Granada, fundada per ordre de don
Gonzalo Fernández de Còrdova (el gran capità) és un monestir que
va albergar a una comunitat de monjos cartoixans. Encara que barreja
diferents estils, és un edifici representatiu de l'arquitectura
barroca espanyola.
Església:
té una sola nau, dividida en 3 parts.
La 1r part es troba dins d'una reixa al principi del monestir, on el poble podria accedir per pregar.
La 2n part es troba al centre del monestir, on els monjos novicis podien fer les seves pràctiques religioses.
La 3r part es troba al final del monestir, on els monjos majors podien fer les seves pràctiques religioses.
té una sola nau, dividida en 3 parts.
La 1r part es troba dins d'una reixa al principi del monestir, on el poble podria accedir per pregar.
La 2n part es troba al centre del monestir, on els monjos novicis podien fer les seves pràctiques religioses.
La 3r part es troba al final del monestir, on els monjos majors podien fer les seves pràctiques religioses.
Sacristia:
saló on es vestien els monjos, és la millor sagristia, perquè
conté molts detalls i aesta ben decorada. Al fons esta l'altar major
presidit per Sant Bruno.
Refectori:
Menjador on els monjos novicis es situen més a prop de la porta i
els monjos grans es situen més al fons, prop del lector, que era el
monjo encarregat de recitar una lectura.
Els monjos només menjaven una vegada al dia i eren vegetarians.
Els monjos només menjaven una vegada al dia i eren vegetarians.
Santuari:
Sala situada darrere de l'altar, només tenia accés el sacerdot, en
ella es guardava un cofre de plata amb el sagrat sagrament; però els
francesos de Napoleó el van robar.
HOSPITAL REAL
Construit sota el reina dels reis catòlics, per refujiar als pobres,
en assistir als malalts i als orfes.
L'edifici és una barreja d'estils: el mudèjar, el gòtic i el
renaixentista.
La seva planta està dissenyada en forma de creu grega seguint el
model de l'hospital més gran de Milà, està format per 4 patis
renaixentistes (2 sense acavar)
Conté una biblioteca universitària en el pis superior.
La ciutat de Barcelona es troba a la costa mediterrània de la
Península Ibèrica, just al centre dels deltes fluvials dels rius
Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est. El seu terme municipal
limita, de sud a nord-est i en sentit horari, amb els municipis de:
El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de
Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei,
Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach,
Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i
els dos últims són els municipis amb els quals la ciutat manté un
contacte més estret, amb una densa malla urbana contínua que els
uneix, per contra Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès
queden molt separats de Barcelona, ja que la serralada Litoral i el
parc natural de la serra de Collserola actuen com a barreres
naturals.
El clima de Granada és de tipus mediterrani continentalitzat: fresc
a l'hivern, amb abundants gelades, i calorós a l'estiu, amb màximes
sobre els 35 ° C. L'oscil · lació tèrmica és gran durant tot
l'any, superant moltes vegades els 20 ° C en un dia. Les pluges, són
realment escasses a l'estiu, es concentren a l'hivern i en general
són de poca entitat durant la resta de l'any. Aquestes
característiques peculiars, que són més patents si les comparem
amb el clima de la costa subtropical granadina, a tan sols 50 km de
Granada capital, es deuen a la seva situació entre cadenes
muntanyoses, ia la seva altitud mitjana, d'uns 685 msnm.naturales.
El terme municipal està situat a la
part més oriental de la depressió de Granada, en contacte amb el
piedemonte de Sierra Nevada (Formació d'uns 87,8 km ²) .15 Es troba
representat en les fulles 1009, 1010, 1026 i 1027 del Mapa Topogràfic
Nacional. La depressió se situa estratègicament al Solc
Intrabético. D'aquesta manera, a partir del passadís d'Iznalloz té
accés al congost de Despeñaperros, que comunica la regió
d'Andalusia amb el centre de la península Ibèrica, a partir de
Valle de Lecrín té accés a la costa subtropical granadina, pel
Port de la Mora té accés a les Hoyas de Guadix i Baza i per tant a
Almeria i Múrcia, i, finalment, a partir del passadís de Loja té
accés a la Depressió d'Antequera ia la Depressió Bètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada