La cartuja i l'hospital Reial

CARTUJA

La cartuja de Granada, fundada per ordre de don Gonzalo Fernández de Còrdova (el gran capità) és un monestir que va albergar a una comunitat de monjos cartoixans. Encara que barreja diferents estils, és un edifici representatiu de l'arquitectura barroca espanyola.

Església:

té una sola nau, dividida en 3 parts.
La 1r part es troba dins d'una reixa al principi del monestir, on el poble podria accedir per pregar.
La 2n part es troba al centre del monestir, on els monjos novicis podien fer les seves pràctiques religioses.
La 3r part es troba al final del monestir, on els monjos majors podien fer les seves pràctiques religioses.

Sacristia:

saló on es vestien els monjos, és la millor sagristia, perquè conté molts detalls i aesta ben decorada. Al fons esta l'altar major presidit per Sant Bruno.

Refectori:

Menjador on els monjos novicis es situen més a prop de la porta i els monjos grans es situen més al fons, prop del lector, que era el monjo encarregat de recitar una lectura.
Els monjos només menjaven una vegada al dia i eren vegetarians.

Santuari:

Sala situada darrere de l'altar, només tenia accés el sacerdot, en ella es guardava un cofre de plata amb el sagrat sagrament; però els francesos de Napoleó el van robar.

HOSPITAL REAL

Construit sota el reina dels reis catòlics, per refujiar als pobres, en assistir als malalts i als orfes.

L'edifici és una barreja d'estils: el mudèjar, el gòtic i el renaixentista.

La seva planta està dissenyada en forma de creu grega seguint el model de l'hospital més gran de Milà, està format per 4 patis renaixentistes (2 sense acavar)

Conté una biblioteca universitària en el pis superior.

Barcelona té un clima mediterrani de matís subhumit i septentrional. La sequera estival pròpia del clima mediterrani és matisada per les tempestes estivals i, en canvi, el màxim de precipitacions "clàssic" del clima mediterrani queda diluït per la seva situació a sotavent de la circulació general de l'oest de les costes occidentals. La irregularitat i intensitat de les precipitacions al llarg de l'any són clarament una de les principals característiques del clima de la costa catalana

La ciutat de Barcelona es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, just al centre dels deltes fluvials dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est. El seu terme municipal limita, de sud a nord-est i en sentit horari, amb els municipis de: El Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Els dos primers i els dos últims són els municipis amb els quals la ciutat manté un contacte més estret, amb una densa malla urbana contínua que els uneix, per contra Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès queden molt separats de Barcelona, ja que la serralada Litoral i el parc natural de la serra de Collserola actuen com a barreres naturals.

 

El clima de Granada és de tipus mediterrani continentalitzat: fresc a l'hivern, amb abundants gelades, i calorós a l'estiu, amb màximes sobre els 35 ° C. L'oscil · lació tèrmica és gran durant tot l'any, superant moltes vegades els 20 ° C en un dia. Les pluges, són realment escasses a l'estiu, es concentren a l'hivern i en general són de poca entitat durant la resta de l'any. Aquestes característiques peculiars, que són més patents si les comparem amb el clima de la costa subtropical granadina, a tan sols 50 km de Granada capital, es deuen a la seva situació entre cadenes muntanyoses, ia la seva altitud mitjana, d'uns 685 msnm.naturales.

 

El terme municipal està situat a la part més oriental de la depressió de Granada, en contacte amb el piedemonte de Sierra Nevada (Formació d'uns 87,8 km ²) .15 Es troba representat en les fulles 1009, 1010, 1026 i 1027 del Mapa Topogràfic Nacional. La depressió se situa estratègicament al Solc Intrabético. D'aquesta manera, a partir del passadís d'Iznalloz té accés al congost de Despeñaperros, que comunica la regió d'Andalusia amb el centre de la península Ibèrica, a partir de Valle de Lecrín té accés a la costa subtropical granadina, pel Port de la Mora té accés a les Hoyas de Guadix i Baza i per tant a Almeria i Múrcia, i, finalment, a partir del passadís de Loja té accés a la Depressió d'Antequera ia la Depressió Bètica.